 |
 |
|
|
| |
| |
| |
|
Statistics |
| Unique Visitors: 0 |
| Total Unique Visitors: 4 |
| Visitors Out: 1582 |
| Total Visitors Out: 1818 |
|
|
|
| |
|
|
| |
|
| Nobles i benestants al Montsià |
| 2008-06-22 00:49:00 |
Nobles i benestants al MontsiàISBN: 978-84-96623-19-4Les oligarquies locals, durant l’edat moderna, van marcar la vida social del territori que avui coneixem com la comarca del Montsià. Els nobles i benestants foren, doncs, les classes socials que, amb encert o desencert, van dirigir la vida dels pobles d’aquesta contrada. I l’estatus que van assolir els va portar, en alguns casos, a gaudir del privilegi de ciutadà honrat de Barcelona o de cavaller. L’autor del llibre, Joan Roig, reconegut especialista en la matèria, ens presenta un estudi exhaustiu de les nissagues del territori de referència. El treball aporta un estudi genealògic acurat i un tractament específic dels personatges més emblemàtics. El llibre que el lector té a les mans, sota el títol Aproximació als nob...
|
| |
|
| Museu d'Art Contemporani de Vilafamés |
| 2008-06-07 19:06:00 |
El Museu d'Art Contemporani de Vilafamés, alberga obres d'uns 400 artistes com Miró, Chillida, Rafael Canogar, Josep Renau, Julio González, Equip Crònica, El Genovés i altres.Fotos: macuser64...
|
| |
|
| Els quatre embassaments que abasteixen d'aigua Barcelona s'han beneficiat de les intenses pluges que van caure el cap de setmana |
| 2008-05-26 13:24:00 |
El pantà més beneficiat les últimes 48 hores per aquest capítol de pluges generoses, que ha de continuar els dies vinents, ha estat el de la Baells, que ha incrementat el seu nivell deu punts percentuals des de diumenge passat i ha arribat al 49,24%, segons dades de l'Agència Catalana de l'Aigua. Susqueda ha passat d'un 30,68% diumenge passat a un 31,42%; Sau ha experimentat un augment força significatiu, amb un 8,32%, i pel que fa a l'embassament de Boadella, el nivell també ha pujat, encara que ho ha fet poc, un 0,43%. La Llosa del Cavall i Sant Ponç, que també abasteixen Barcelona, han crescut un 3,42% i un 5,18%, respectivament.Les precipitacions d'ahir diumenge van deixar força aigua a tot el territori, però sobretot a Barcelona i Girona...
|
| |
|
| Viatge per l'Ebre. Setembre de 1849 |
| 2008-05-24 08:03:00 |
Viatge per l'Ebre. Setembre de 1849ISBN 978-84-96623-07-1El 5 de setembre de 1849 un grup d’enginyers i capitalistes francesos, anglesos i espanyols iniciaven a Saragossa un viatge per l’Ebre que els conduiria, en onze dies, a la desembocadura. Volien recollir les dades tècniques i econòmiques necessàries per a realitzar el projecte de canalització del riu amb el qual es volia establir una línia de navegació fluvial a vapor. La navegació a vapor fracassà, però les obres projectades arran d’aquest viatge van permetre construir el canal de la Dreta i regar, a partir del 1859, el marge dret del Delta; posteriorment, el canal de l’Esquerra, projectat ja el 1849, donà un resultat similar al marge esquerre. En el text que ara s’edita l’enginyer J. G. Job explica les dades r...
|
| |
|
| El Consell de Ministres aprova el Projecte Castor d'Emmagatzematge Subterrani de Gas de Vinaròs |
| 2008-05-20 17:39:00 |
El Consell de Ministres ha donat la seva aprovació al Projecte Castor d'emmagatzematge subterrani de gas natural. La infraestructura consta d'una estructura geològica submarina que emmagatzemarà el gas natural, situada a 21 quilòmetres de la costa de Vinaròs i a gairebé 2 quilòmetres de profunditat; consta d'una planta de tractament de gas en terra i d'un conducte que connecta ambdues instal·lacions. A partir d'aquest moment comencen els tràmits necessaris per a l'inici de la construcció de la infraestructura, s'estima una inversió superior als 1.000 milions d'euros i preveu la seva posada en funcionament a la fi de 2010. 16/05/2008Article sencer: 3x4.info...
|
| |
|
| Les precipitacions garanteixen la temporada de bolets de primavera en la Tinença |
| 2008-05-20 17:23:00 |
És temps de bolets de primavera. Fins la passada setmana no havia plogut prou, però aquesta situació s'ha resolt amb les abundants pluges dels últims quinze dies, que han aportat al sòl la humitat necessària perquè puguin desenvolupar-se aquestes varietats.A Fredes es troben en aquests dies bolets, menys coneguts, de primavera. Cabassets, rubiols i múrgoles són les més populars de la zona de la Tinença de Benifassà. José María Bel, veí de Fredes, destaca la comestibilidad d'aquests bolets de la zona, "encara que aquest any, de moment, hagin estat anecdòtiques", comenta.Article sencer: 3x4.info...
|
| |
|
| La ministra diu que la canonada de l'Ebre no es farà si els pantans s'omplen prou |
| 2008-05-20 16:21:00 |
Ningú aclareix quin és el volum mínim necessari però l'ACA recorda que se surt de la sequera amb els pantans al 50%XAVIER MIRÓ EFE. Barcelona 20/05/2008La ministra de Medi Ambient, Medi Rural i Marí, Elena Espinosa, va assegurar ahir que la canonada per transvasar a Barcelona aigua de l'Ebre no es farà si el nivell dels pantans arriba al «mínim necessari» per evitar les restriccions. Però aquest mínim necessari no s'aclareix des del ministeri ni des del Departament de Medi Ambient i, a més, el govern català ha modificat el decret de sequera de manera que els llindars de sortida de la situació d'excepcionalitat o directament de sequera els defineix a partir d'ara no el decret sinó el mateix executiu de la Generalitat. I és que els pantans ja han augmentat les reserves per s...
|
| |
|
| 70 Hm³ nous en un mes |
| 2008-05-20 16:11:00 |
20/05/2008 El darrer mes, Sau, Susqueda, la Baells, la Llosa del Cavall i Sant Ponç han augmentat en 70,7 hectòmetres cúbics les seves reserves per les pluges d'abril i maig. Les reserves del sistema se situen en un 37,3%. Només aquest cap de setmana, els cinc embassaments han guanyat 12 hectòmetres cúbics perquè les precipitacions més intenses en aquests dies s'han concentrat a les capçaleres dels rius Llobregat i Ter, un fet que no va succeir durant la llevantada de tres dies que va escombrar el país de sud a nord el cap de setmana anterior i quan les majors precipitacions es van concentrar al sud i al centre de Catalunya. El 18 d'abril, quan el govern espanyol va aprovar el reial decret, els embassaments que abasten Barcelona estaven al 21% i només tenien 128,7 hectòmetres c...
|
| |
|
| Superfície de la Lluna x60 |
| 2008-04-12 17:39:00 |
Superfície de la Lluna, zoom x60.La Lluna, en quart creixent, presenta mitja cara il·luminada.La superfície lunar es divideix en dos grans zones clarament diferenciades per la seva albedo. Les parts més clares s'anomenen terrae i són terres altes literalment cobertes de cràters. Les parts més fosques s'anomenen maria (mars, en llatí) i són grans extensions de lava basàltica que fa mils de milions d'anys va cobrir antigues conques d'impacte.En les terrae lunars, és impossible afegir-hi un nou cràter sense destruir-ne part d'un altre, de tan saturada que n'està la superfície. Des de la Terra se'n poder observar uns 30.000 de 1 km de diàmetre o més, però n'hi ha molts més de més petits. Alguns tenen centenars o milers de milions d'anys d'edat. La falta d'atmosfera, d'efecte...
|
| |
|
| Rossell [84-934162-9-] Onada Edicions |
| 2008-04-11 17:32:00 |
Rossell[84-934162-9-] Onada Edicions. Biblioteca Cruïlla.L’objectiu d’aquest llibre és proporcionar a un hipotètic destinatari, autòcton o forà, una selecció de continguts de temàtica diversa sobre Rossell. El lector hi trobarà apuntaments sobre història, geografia, geologia, botànica, economia, demografia, costums i tradicions, llengua, cultura popular i patrimoni.Un ventall de coneixements sintètics, complementats per una magnífica mostra fotogràfica. Tot plegat ens ajudarà a conèixer millor un ecosistema local d’una riquesa extraordinària.Site: Onada edicions...
|
| |
|
| Grafit integrat en un cartell de prohibició. |
| 2008-03-23 16:25:00 |
Grafit integrat en un cartell de prohibició.Aquesta foto, feta a València, mostra un grafit, com a decoració d'espais buits, integrat en un escrit de prohibició. El grafit, molt aparent, deixa llegir amb claretat el cartell i fa més atractiu a la vista l'espai físic, en aquest cas, el pany de paret.'El grafit és un moviment que va sorgir en els anys setanta a Nova York. Algú va començar a escriure "TAKI" en el metro. Les seves signatures en el metro (que després i fins avui es coneixerien com "tags") es van anar propagant i posant de moda fins que uns anys després ja hi havia un munt de gent pintant el metros novaiorquesos. Cada vegada hi havia més competició per veure qui pintava més i més gran fins que a algú se li va ocórrer fer les seves signatures fora del metro. Va s...
|
| |
|
| Delta de l'Ebre en el segle XIX |
| 2008-02-24 06:49:00 |
Carta esfèrica, des de cap Oropesa a cap de Creus. Any 1833Cartografia a màxima qualitat: bibliotecadigitalhispanicaPlànol de la costa, des de la Torre de Capicorp fins França. Any 1894Cartografia a màxima qualitat: bibliotecadigitalhispanicaDelta de l'Ebre al segle XIXMar Mediterrani: Costa E. d'Espanya: Plànol de les goles del riu Ebre.Autor: Pardo de Figueroa, Rafael. Pérez y Pérez, E. grab. Alabern Casas, Ramón (ca. 1830-ca. 1868).Editor: Madrid Dirección de Hidrografía, any 1883Carta nàutica 58 x 93 cm. Escala expressada en altres unitats. Orientat amb rosa i fletxa indicant desviació magnètica. - Indica localització dels fars per colorCartografia a màxima qualitat: bibliotecadigitalhispanica_delta...
|
| |
|
| Lloc de caça a "l'espera" a la serreta de Godall |
| 2008-02-23 16:52:00 |
Lloc de caça a "l'espera", a la serreta de Godall, per matar i agafar animals.Concentració de cartutxos al peu del lloc de disparar, i molts més, esparcits pel bancal.Lloc fixe de caça és aquell des del qual un mateix caçador realitza més de 10 dispars seguits o en el que permaneix a l'espera durant més de 15 minuts.No recollir les beines dels cartutxos al medi rural, és una infracció penada amb multes de 60 € a 450 €Haurien d'obligar a retornar, tants cartutxos buits com plens es compren.Geolocalització: lloc centrat al mapaFotos: macuser64...
|
| |
|
| Mapes de la costa catalana cap al segle XVII |
| 2008-02-16 12:56:00 |
Cartes geogrà fiques de la costa catalana datades entre 1600 i 1700.Arragonia et Catalonia. 1606.Autor: Mercator, Gerard (1512-1594). Hondius, Jodocus (1563-1612).Editor: Amstelodami Iodocus Hondius, 1606?Procedeix de "... Atlas sive Cosmographicae Meditationes de Fabrica Mundi..." / Gerardi Mercatoris... Amsterodami: I. Hondii, la Biblioteca conserva diverses edicions. Escala expressada també en milles germà niques. Relleu per muntanyes de perfil. Carteles del tÃtol i de les escales decorades. A la mar naus de l'època.Cartografia a mà xima qualitat: bibliotecadigitalhispanicaA correct chart of Catalonia Valenca & Murcia with the Island’s Mayorca, Minorca & Yvica.Material cartogrà fic de la Biblioteca Nacional.Autor: Mount & Page (Londres). Price, Charle...
|
| |
|
|
|
|
|
| Les comarques de la diòcesi de Tortosa |
| 2007-12-08 12:13:00 |
Història i territori a les comarques de la diòcesi de Tortosa[ISBN 84-93]L’àmbit territorial de la diòcesi de Tortosa abraça les comarques del sud català i del nord valencià. Els habitants d’aquesta zona, com a conseqüència d’una interacció secular, són, a grans trets, els dipositaris de la varietat geogràfica tortosina de la llengua catalana. Una varietat lingüística de transició, que garanteix la continuïtat sense estridències del diasistema català. La relació històrica d’aquestes terres és tan llunyana que ens mena a la recerca d’arrels ètniques anteriors a la mateixa divisió eclesiàstica romana: l’antiga Ilercavònia. Aquest volum recull les aportacions de caràcter històric i territorial fetes en el I CONGRÉS DE CULTURA I TERRITORI A LA DIÒCESI D...
|
| |
|
| LES MARAVELLES DEL RIU SENIA |
| 2007-11-29 13:21:00 |
El riu Sénia constitiueix el nexe d´unió entre Catalunya i el País Valencià i és el límit administratiu d´ambdues communitats. Deixant de banda els límits entre comunitats, el riu és la porta d´entrada a la Tinença de Benifassà i l´accés natural al massís dels Ports. D´altra banda cal ressaltar la importància del riu com a corredor biològic entre les parts altes del massís muntanyós i les planes interiors per on discorre de camí a la mar.El riu Sénia naix al barranc del Salt, molt a prop del poble de Fredes i desemboca al Mediterrani entre les poblacions d´Alcanar i Vinaros,més concretament a la zona coneguda com Sol de Riu. La capçalera del riu està constituida per un entramat de barrancs que només porten aigua durant les epoques de pluges, a excepció d´alg...
|
| |
|
| Església Parroquial de Sant Lluc d'Ulldecona, els quatre Evangelistes |
| 2007-11-23 18:08:00 |
Església Parroquial de Sant Lluc d'Ulldecona, vidrieres amb una representació iconogràfica tetramorfa composta pels quatre Evangelistes.·l’àliga ha estat associada a la figura de Joan, ja que el seu Evangeli és el més abstracte i teològic dels quatre i per tant el que s'eleva sobre els altres.·l’àngel, o l'home alat s'associa a Mateu, ja que el seu Evangeli comença fent un repàs a la genealogia de Crist, el Fill de l'Home;·el bou seria Lluc, ja que el seu Evangeli comença parlant del sacrifici que va fer Zacaries, pare de Joan Baptista, a Déu;·el lleó s'identifica amb Marc, perquè el seu Evangeli comença parlant de Joan Baptista, Veu que clama al desert, l'esmentada veu seria com la del lleó.Fotos: macuser64...
|
| |
|
| Castell d'Onda |
| 2007-11-14 16:37:00 |
Castell d'OndaEl monticle del Castell d'Onda, donada la seva immillorable situació estratègica entre La Plana i la Serra de Espadan, ha estat lloc d'assentament des de la prehistòria. Sobre els vestigis d'antigues cultures (ibèrica i romana) els musulmans van construir una primitiva fortalesa en època califal (segle X). Aquest primer nucli va anar creixent amb els segles fins a convertir-se en una impressionant ciutat-fortalesa coneguda com “castell de les tres-centes torres” . El Castell va ser rendit al rei Jaume I durant la conquesta cristiana del Regne de València. Posteriorment va ser plaça forta de primer ordre en tots els conflictes bèl·lics, sofrint diverses reformes al llarg dels segles.La ciutat-fortalesa musulmana comprenia dos espais: La medina amurallada o ciutat ...
|
| |
|
| LA JOTA D'ULLDECONA |
| 2007-11-14 13:05:00 |
La Jota d'Ulldecona ve realitzant-se des de fa més de cent anys, per a adults, el dilluns de les festes patronals, en la que vénen a participar unes dues-centes parelles, més o menys, la qual cosa suposa ser molt espectacular, sobretot per la vistositat i qualitat extraordinària dels diferents "Mantons de Manila"Fotos: Rafel40...
|
| |
|
| Església de Sant Mateu (I) |
| 2007-11-12 15:13:00 |
Església de Sant Mateu (I)Església arxiprestal de SANT MATEU, construïda al segle XIV per substitució d’una altra més menuda, de la qual es van salvar, per una interrupció de les obres, la façana principal i un primer tram de nau. A la façana s’obri una porta de tradició romànica, amb capitells decorats.Fotos: macuser64...
|
| |
|
| Origen de l'ermitori de la Mare de Déu de la Font de la Salut |
| 2007-11-01 13:47:00 |
Santuari de la Mare de Déu de la Font de la Salut (II), aquesta acompanya a Santuari de la Mare de Déu de la Font de la Salut (I). Frescos de la capella recentment restaurats.L'origen de l'ermitori es basa en la llegenda de la trobada miraculosa de la Mare de Déu cap a finals del s. XIV."L'estiu de 1384 dos pastors de Cervera, pasturaven a la Partida de la Serra d'en Menor, terme de Traiguera. Un d'ells, sordmut, tenia set i no trobant aigua va demanar ajuda a la Mare de Déu. De sobte va veure que una de les cabres del ramat eixia d'una mata amb la barba banyada. Es va acostar i va trobar una font d'aigua cristal·lina.A l'anar a beure va veure al fons la imatge de la Mare de Déu i va cridar el seu germà. Havia recobra...
|
| |
|
| La Sénia (Història i Territori) |
| 2007-10-25 17:18:00 |
La Sénia (Història i Territori)El llibre que teniu a les mans és el primer volum d’una sèrie de dos sobre la població. És el primer que es fa d’aquesta tipologia, per la qual cosa el seu objectiu és oferir una síntesi actualitzada del que sabem sobre el present i el passat del poble i el territori immediat que vertebra. Una síntesi escrita però també visual. Per això la mostra d’imatges que inclou és de qualitat, ampla i representativa dels aspectes tractats al text. Vol ser un llibre perquè tant els seniencs com els forasters que hi arriben passen una bona estona llegint-lo i mirant-lo.Aquest primer volum fa una introducció general i estudia amb cert detall el medi natural, la història i el patrimoni arquitectònic.Site: Onada edicions...
|
| |
|
| LES BASSES D'ULLDECONA |
| 2007-10-22 12:17:00 |
Bassa de les VentallesDos Perspectives de la Bassa de les ErmitesBassa de la LLacunaTres Perspectives de la Bassa del MontsiàFotos: Rafel40...
|
| |
|
| La Serra del Montsià pel Costat d'Ulldecona |
| 2007-10-20 11:01:00 |
LA SERRA DEL MONTSIÀTal com diu la cançó, tant se val d’on venim, "...del Nord, del Sud, de terra endins, de mar enllà... ".. Pera la gent qual hi vivim, a la vora Montsià -tant se val de quina banda-, quan venim de fora i veiem aparèixer els seus penya-segats, ens dóna la sensació d'haver arribat a casa.Des de l’Ebre al Sènia i des de la Foia a la Plana litoral, aquesta serralada, d'uns 20 Km. de llarg i uns 7 d'amplada, és, per a la gent dels pobles que l'envolten, un signe de la nostra identitat.El Montsià ha estat, més que barrera, nexe d'unió dels pobles situats al seu voltant: Alcanar, Ulldecona, Freginals, Amposta, La Ràpita...La gent que ha viscut en aquests pobles, generació rera generació, van saber treure profit -de vegades no massa racional- fruit de les nec...
|
| |
|
| FIRA I FESTES DE SANT LLUC 2007 |
| 2007-10-20 04:52:00 |
Torna novament la Fira i Festes de Sant Lluc, enguany en la XVII edició.Notes històriques de les fires i festes de sant Lluc.Al "Llibre de Privilegis" (Arxiu Històric d'Ulldecona) hi ha referències històriques a la Fira d'Ulldecona. Aquesta és la reproducció:1346 / Altre Privilegi de la Fira (atorgat per lo Rei en Pere) i mercat cada dimecres.El Rei en Pere IV d'Aragó, accedint a la petició dels prohoms d'Ulldecona i del seu Municipi, els concedeix a perpetuïtat que puguen celebrar en el dit lloc fires, que comencen el primer d'octubre de cada any i continuen durant els deu dies següents, i que es celebre mercat també, allí, els dimecres de cada setmana. De voluntat els concedeix la protecció i salvaguarda Reial per a quants participen en dites fires i mercats (compreses les ...
|
| |
|
| Pelleric de Sant Mateu |
| 2007-10-14 07:47:00 |
Pelleric de Sant Mateu.El Pelleric era una pedra que servia de base a una barra i anella de ferro on eren fermats i possats a la vergonya pública els malfactors amb allò que havien robat o havien fet i també els que no pagaven els impostos.'Pelleric 'costell' documentat en Català només en textos del Maestrat, Castelló de la Plana i Matarranya: els homes de Pena-roja el 1578 van enviar gent de justícia a Fórnols «a derribar las horcas y pelleric, indebidamente levantados», «qui prenga fruits --- estarà en lo pellerich, de missa dita fins a hora de tèrsia», S. XVI, Torre del Comte, on després consta que les armes ocupades seran rompudes i posades en el pellerich o un altre lloc adequat de la plaça (Bol. Hist. Geogr. B. Arag. II, 265; III, 156, 157, 158); «la capella nova de...
|
| |
|
| PANTÀ D'ULLDECONA 24/04/2004 |
| 2007-10-08 12:21:00 |
PANTÀ D'ULLDECONA 24/04/2004L'anomenat embassament es construeix amb la finalitat d'aprofitar les aigües del riu de la Sénia, el procés que finalment va donar lloc a la realització de l'obra va ser llarg i costos, la ubicació de l'embassament va variar al llarg del temps i els esdeveniments histórics van complicar notablement la consecució de l'obra però, sortosament, després de cent seixanta anys de continuada batalla, la gent d'Ulldecona convençuts de l'indiscutible millora que representava en les seues condicions de vida, va aconseguir el seu propòsit. Font: Centre d'Estudis d'UlldeconaFoto: rafel40...
|
| |
|
| Santuari de la Mare de Déu de la Font de la Salut |
| 2007-10-07 12:36:00 |
Santuari de la Mare de Déu de la Font de la Salut (I), frescos de la capella recentment restaurats.El Santuari es troba en una fondalada de la Serra d'en Menor, a dos quilòmetres de la població de Traiguera. La vila mateixa havia jugat destacat paper en el medieval i en ella van celebrar Corts els estats de l'antiga Corona en dos ocasions.Declarat Monument Històric Artístic, té el su origen en s. XIV i és uns dels més destacats de la província de Castelló.L'ermitori actual procedeix d'una primera construcció de la que es conserven escassos elements com alguns contraforts o l'espadanya.La contrareforma promulga la reactivació de les ermites; l'afluència de pelegrins, la devoció creixent i el desig d'un temple més artístic i amb més capacitat ...
|
| |
|
|
| Castell de Borriol |
| 2007-10-03 12:37:00 |
Castell de Borriol.El topònim Borriol és d'origen desconegut encara que sí se sap que és anterior a l'etapa de dominació romana, de la que hi ha abundants mostres en la localitat, com a fragments de la Via Augusta o restes de construccions en el Tossal de l'Assut i el Palmar.La consolidació definitiva de Borriol com a població es va produir l'any 1233 amb la conquista del Rei Jaume I, qui va arrabassar el domini als pobladors musulmans, de la presència dels quals encara queden les restes del castell sobre l'escarpada muntanya, a 592 Metres d'altura, encara que va permetre la convivència de cristians i mudèjars, independentment de la seua creença religiosa.Site: borriolFotos: macuser64...
|
| |
|
| L'embassament d'Ulldecona el 27/05/2007 |
| 2007-10-01 13:55:00 |
L'embassament d'Ulldecona, altrament dit Pantà d'Ulldecona, es troba situat a la província de Castelló (dins el terme municipal de la Pobla de Benifassà) a 8 quilòmetres de la poblaciò de la Sénia, en una conca d'importància secundària contigua a la de l'Ebre, situada entre les províncies de Tarragona i Castelló amb una superfície (fins a l'embassament) de 142 Km2.Durant la primera fase de la seua construcció disposava d'una capacitat de 6,5 hm3 i actualment (després de l'acabament definitiu) la seua capacitat màxima es de 11 hm3. L'aigua s'utilitza per a regar 2.514 Ha i és compartida per les poblacions de la Sénia, Rossell, Sant Rafel del Riu i Ulldecona. Font: Centre d'Estudis d'UlldeconaFoto: macuser64...
|
| |
|
| CASTELL D'ULLDECONA |
| 2007-09-29 12:19:00 |
Foto de l'any 1.989 Foto de l'any 2.003El Castell d'Ulldecona és el símbol inqüestionable del nostre poble. Es tracta d'un conjunt fortificat situat sobre un petit puig al sud-oest de la vila a 256 metres sobre el nivell del mar.Presenta una situació estratègica immillorable, ja que controla un ampli territori.Actualment consta de tres edificacions principals, consolidades recentment (el 1995), una sèrie d'edificacions secundàries, que han estat objecte de excavacions arqueològiques (1999-00) i una muralla perimètrica que encercla tot el conjunt.En dos punts del recinte s'hi troben restes d'excavacions que han deixat al descobert restes de murs d'habitacles ibèrics i medievals. El primitiu assentament ibèric comprenia des del segle IV...
|
| |
|
|
|
| L’impacte de l’arròs. El delta de l’Ebre a la dècada del 1860 |
| 2007-09-25 17:09:00 |
L’impacte de l’arròs. El delta de l’Ebre a la dècada del 1860.L’any 1859 es posava en funcionament el canal de reg de la dreta de l’Ebre i es realitzaven els primers assaigs per veure si el conreu de l’arròs hi era viable. Els bons resultats van fer que l’any següent s’obtingués la primera collita d’arròs del Delta. Llavors, una epidèmia de paludisme féu que es reproduís, a l’Ebre, el vell debat entre partidaris i contraris del conreu de l’arròs. El resultat fou la redacció d’una sèrie de textos i informes sobre el Delta, dels quals ara s’edita una selecció, i que ens mostren quina era la realitat d’aquest territori abans de la introducció de l’arròs, l’efecte que aquest conreu tingué sobre la població i quin ...
|
| |
|
|
| |
 |
|
| |
| |
|
 |
